Assalt al col·legi electoral de Sant Julià de Ramis (Girona)
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 27 de setembre de 2015, que s’havien anunciat amb molta anticipació, a principis de 2015, després que el Tribunal Constitucional declarés inconstitucional el procés de participació participativa sobre la forma política de Catalunya i algunes forces polítiques les van considerar de contingut plebiscitari sobre la independència de Catalunya.
Els resultats d’aquests comicis donaren als partits que postulaven pel valor plebiscitari Junts pel Sí i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent (sumant un 47,80% dels vots, que els donà majoria absoluta al Parlament), i Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Partit dels Socialistes de Catalunya i Partit Popular Català no n'eren (sumant un 39,11%). Cal destacar que en aquest aspecte Catalunya Sí que es Pot no es pronunciava.
Atès que les forces polítiques partidàries que havien estat o eren partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent), que varen sumar un 56,74% dels vots, finalment, el “full de ruta” de les forces independentistes, va ser alterat i el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Referèndum i el Govern de la Generalitat va convocar un referèndum el primer d’octubre de 2107.
Aquestes són algunes fites d’aquell període que van acabar conduint a la Causa Especial 20907/2017 de la Sala Segona del Tribunal Suprem:
30/10/17 El Fiscal General de l'Estat (FGE) presenta querella per rebel·lió, sedició i malversant de cabdals públics contra els membres del govern davant l’Audiència Nacional (AN) un cop cessats i ja no essent diputats per la dissolució del Parlament, tot això per obra i gràcia de les mesures aprovades de l’article 155 de la Constitució espanyola (CE).
Text íntegre [569 KB]
de la querella presentada pel FGE davant l'Audiència Nacional
31/10/17 El FGE presenta querella per rebel·lió, sedició i malversant de cabdals públics contra els membres de la Mesa del Parlament govern davant el Tribunal Suprem (TS) que encara conserven aforament per ser membre de la Diputació Permanent del Parlament un dissolt el Parlament per obra i gràcia de les mesures aprovades de l’article 155 CE.
Text íntegre [595 KB]
de la querella presentada pel FGE davant el Tribuanl Suprem
31/10/17 La sala Segona del TS admet a tràmit la querella per rebel·lió, sedició i malversant de cabdals públics contra els membres de la Mesa del Parlament, si bé estableix algunes consideracions sobre la querella:
La decisión que ahora acordamos se basa, con carácter exclusivo, en lo que la querella afirma. Así lo impone nuestro ámbito valorativo como Sala de admisión. La presente resolución no da por supuestas todas y cada una de las valoraciones fácticas y jurídicas que se deslizan en la acción penal entablada. Será el instructor llamado a asumir la investigación quien deberá acordar la práctica de las diligencias indispensables para el exacto conocimiento de los hechos y su inicial subsunción. Y será la instrucción la que ponga de manifiesto la procedencia o improcedencia de reclamar para esta Sala, como sugiere el
Ministerio Fiscal, el conocimiento de aquellos hechos inicialmente tramitados en otros órganos jurisdiccionales, pero que presenten una naturaleza inescindible respecto de los que aquí van a ser investigados y, en su caso, enjuiciados.
Text íntegre [286 KB]
de la Interlocutòria d'admissió a tràmit pel TS (20907/17)
Tot apuntava a que el tribunal Suprem hauria de reclamar la competència de les causes seguides al Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, al TSJC i a l’Audiència Nacional, però per Interlocutòria de 24 de novembre de 2017 [9.926 KB]
va ampliar l’àmbit subjectiu de la Causa Espacial 20907/2017 als membres del govern cessats, als “Jordis” i, després per Interlocutòria de 22 dedesembre de 2017 [3.455 KB]
, va ampliar la causa contra Marta Rovira, Anna Gabriel, Mireia Boya, ArturMas, Marta Pascal i Neus Lloveras.
31/10/17 El Jutjat Central d'Instrucció 3 de l'Audiència Nacional el mateix que instrueix la causa contra Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, el Major Trapero i la Intendent Laplana, admet a tràmit la querella per rebel·lió, sedició i malversament de cabdals públics contra els membres del Govern, el citat a declarar els dies 2 i 3 de novembre i requereix al querellats:
a fin de que, en el término de tres días presenten fianza por importe de 6.207.450 euros, con el apercibimiento de que, si no prestaren dicha fianza en el término fijado, se decretará el embargo de sus bienes hasta cubrir dicha suma.
Text íntegre [545 KB]
de la Interlocutòria d'admissió a tràmit pel JCI3AN (82/17)
