Nul·litat d'interessos moratoris abusius
La Sala 1ª del Civil del Tribunal Suprem en dues sentències, de les que ha estat ponent el magistrat Rafael Sarazá Jimena, amb la seva habitual claredat, ha tracta el tema de quan són abusius els interessos moratoris en préstecs sense garantia real.
La primera Sentència a la que ens referim és la número 265/2015 de 22 de d’abril de 2015, que fixa doctrina en els següents termes:
Se fija como doctrina jurisprudencial que en los contratos de préstamo sin garantía real concertados con consumidores, es abusiva la cláusula no negociada que fija un interés de demora que suponga un incremento de más de dos puntos porcentuales respecto del interés remuneratorio pactado.
Premeu aquí [94 KB]
i podreu accedir al text íntegra de la sentencia 265/2015.
La següent sentència a la que fem referència és la número 469/2015 de 8 de setembre de 2015, que abunda en els criteris de l’anterior i estableix que, després de:
declarar la nulidad de la cláusula que establece el interés de demora, por lo que solo se devengará el interés ordinario establecido en el contrato de préstamo, hasta el reintegro de las cantidades adeudadas.
Premeu aquí [57 KB]
i podreu accedir al text íntegra de la sentencia 469/2015.
Nul·litat de la hipoteca en cas de préstec usurari
Noves vias obertes
La Sala del Civil, Secció1ª, del Tribunal Suprem, a la seva Sentència de núm. 113/2013 de 22 de febrer va declarar: “Reiterando esta doctrina jurisprudencial, debe ser declarada la nulidad de la hipoteca que garantiza el préstamo declarado usurario y, por tanto, nulo, por razón de su accesoriedad respecto a éste.”
Aquesta doctrina podria ser al·legada per estendre la nul·litat de la hipoteca a aquells préstecs en que es considera que hi ha clàusules abusives (doctrina TEDH).
El raonament justifica i consolida el canvi de línia jurisprudencial. Veure'l
Justícia Universal: Cas Guatemala
Rigoberta Menchú
Foto: Arnoldo Gálvez
El Jutge Santiago Pedraz, titulat del Jutjat Central d'Instrucció número 1 de l’Audiència Nacional, que investiga el Cas Guatemala, ha dictat el dia 20 de maig de 2014 una Interlocutòria en la que desestima l’arxiu de la causa, acorda transformar el procediment en Sumari, Atesa la gravetat dels delictes investigats, i acorda remetre comissió rogatòria internacional a Guatemala per tenir informació de l’abast de les investigacions judicials en aquell país sobre els fets investigats a l’Audiència Nacional, en base als següents raonaments.
En resumen, España tiene jurisdicción sobre los hechos porque son delitos de terrorismo. Como estos hechos pueden ser también constitutivos de los otros delitos, los cuales, además, serían conexos a los delitos de terrorismo, resulta incuestionable -al menos en esta fase de investigación que la jurisdicción española es competente para conocer de todos los delitos citados.
.../...
Aun cuando consta en la causa que en Guatemala se han seguido procedimientos por hechos relacionados con los que aquí se instruyen, lo cierto es que los mismos presuntamente no han llegado a ‘buen fin’, sin que además se sepa el alcance de cada uno. Por ello, a los efectos de aplicar la nueva norma, se exige comprobar si en Guatemala ha existido disposición a actuar, teniendo en cuenta los principios de un proceso con las debidas garantías reconocidos por el Derecho Internacional. Tras ello procederá en su caso elevar Exposición Razonada a la Sala Segunda del Tribunal Supremo.
A tales fines, además de requerir a las partes y Ministerio Fiscal aporten en su caso lo oportuno, procede librar comisión rogatoria a las autoridades judiciales de Guatemala.
En la mateixa resolució desestima la petició dels companys de l’Asociación Libre de Abogados de formular qüestió d’inconstitucionalitat sobre la reforma de la Justícia Universal, per no ser necessari tot i que, en les seves pròpies paraules “es cierto que la misma podría estar viciada de inconstitucionalidad”.
Si voleu llegir el text íntegre de la resolució, premeu aquí [170 KB]
AN denega l'extradició de Billy el Niño
tortura
photo credit: Furryscaly via photopin cc
La Sala del Penal de l'Audiència Nacional (Secció 2ª), per Interlocutòria 14/2014 [835 KB]
, de data 30 d'abril, dictada en el curs de l’expedient d’extradició instat per les autoritats de la República Argentina vers Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño, ha denegat l’extradició per considerar que les delictes pels quals se’ls persegueix estan prescrits, ja que no constitueixen delicte de lesa humanitat.
Per arribar a aquesta decisió, que sembla políticament predeterminada, ha calgut re-escriure la història d’aquesta manera:
“Los hechos no constituyen delito de lesa humanidad, por más que los hechos descritos constituyan delitos de tortura a detenidos por un grupo determinado, aislado, y concreto de funcionarios policiales, al no constar que las mismas fueran parte de un ataque sistemático y organizado de ataque a un grupo de la población.”
Silenci Administratiu
La Sentència [156 KB]
del Ple del Tribunal Constitucional de 25 d’abril de 2014, que compta amb el vot particular discrepant [205 KB]
de la ponent, Adela Asua, entén que quan el silenci administratiu té sentit negatiu el recurs no està subjecte a cap termini, no essent d’aplicació el disposat a l’article 46.1 de la LJCA.
El Ple arriba a aquesta conclusió per l’evolució de la regulació legal del silenci administratiu des de la promulgació de la primera llei reguladora del procés contenciós-administratiu de 1958, fins la darrera reforma de la llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, de 1999.
