Vostè està aquí: el procès català
Tornar a: publicacions i debats
General:
enllaços
contacte
urbanisme
dret mercantil
dret penal
dret civil
El Consell de Ministres, presidit per Mariano Rajoy, el 21 d’octubre de 2017, va acordar una proposta de mesures per aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola de 1978 que, al meu entendre, excedeixen de forma grollera la previsió constitucional de la institució de la coerció federal introduint per la porta falsa un estatal d’excepció imitació de drets democràtics a una part del territori estatal, o com s’ha dit una mena de nou decret de nova planta, en principi, temporal, que finalment va estar en vigor més de 7 mesos, temps en el qual, a banda del cessament immediat del MHP Puigdemont, tot el seu Govern i diversos alts càrrecs el mateix 27 d’octubre, arribant després els cessaments als 259 i a 24 els organismes eliminats.
Les primeres mesures són bastant il·lustratives del desbordament de les previsions constitucionals:
Se autoriza al Gobierno de la Nación a proceder al cese del Presidente de la Generalitat de Cataluña, del Vicepresidente y de los Consejeros que integran el Consejo de Gobierno de la Generalitat de Cataluña.
El cese implicará la sustitución en el ejercicio de todas las funciones que estatutaria, legal y normativamente les son propias como Presidente, Vicepresidente y miembros del Consejo de Gobierno y como titulares de sus respectivos Departamentos o Consejerías.
El ejercicio de dichas funciones corresponderá a los órganos o autoridades que cree a tal efecto o designe el Gobierno de la Nación.
Sin perjuicio de lo anterior, y singularmente, la competencia del Presidente de la Generalitat de Cataluña para decretar la disolución anticipada del Parlamento de Cataluña o el fin de la legislatura y para la convocatoria de elecciones autonómicas, prevista en el artículo 10.0) de la Ley 13/2008, de 5 de noviembre, de la presidencia de la Generalitat y del Gobierno, corresponderá al Presidente del Gobierno de la Nación.
En todo caso, esta última competencia deberá ejercitarse en el plazo máximo de 6 meses desde la aprobación por el Senado de las presentes medidas.
Al nostre entendre, si bé l’article 155 CE no determina les mesures concretes que s’han d’ajustar a cada cas excepcional, sí que concreta els mitjans a emprar en el seu seu segon paràgraf quan diu: Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.
21/10/17 El Consell de Ministres extraordiàri activa el procediment de l'article 155 CE proposant mesures inconstitucionals
Text integre [1.703 KB]
de l'acord enviat al Senat espanyol
27/10/17 El Senat aprova les mesures porposades amb llegures modificacions introduïdes en el tràmit per esmenes.
Text íntegre [157 KB]
de l'acord del Senat.
17/10/17 El BOE publica l'acord del 155 un cop aprovat pel Senat.
Text Íntegre [282 KB]
de l'ordre de publicació del 155
Contra aquests acords, el Parlament de Catalunya, per una banda, i cinquanta diputades i diputats del Grup Parlamentari Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea varen interposar sengles recursos d’inconstitucionalitat que es troben en tramitació.
El Tribunal Constitucional té la difícil, i esperem que ingrata, tasca d’encaixar en el marc constitucional aquest barbaritat democràtica, tasca que sembla disposat a fer segons alguns mitjans.
Podeu consultar aquí [323 KB]
el text íntgere del recurs de Podemos i aquí [816 KB]
el del Parlament.
imatge: Allò del bri d'esperança - Foto: Dominique Knobben
Anar a: La visió de la Comissió de Defensa 1-O. El dret a l'autodeterminacio