El 9-N. El dret a decidir
El Parlament de Catalunya, després de les eleccions de 25 de novembre de 2012, on tots els partits es van pronunciar en els seus programes sobre el Dret a decidir, i van obtenir 87 diputats dels 135 de Parlament, els partits que recollien tal dret al seu programa, va formular aquelles normes que eren instrumentals del seu exercici.
Tot plegat va concloure amb un procés participatiu no vinculant del 9 de novembre de 2014 que fou declarat inconstitucional i pel que van resultar processats i condemnats 4 membres del govern de la Generalitat.
Aquestes són algunes fites d’aquell període:
Data descentent. Les més recents primer
 |
STS 22 de març de 2017 que condemna a inhabilitació per desobediència a Francesc Homs |
|
|
STSJ de 13 de març de 2017 que condemna a inhabilitació per desobediència a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. |
|
|
STC 31/2015 de 25 de febrer que declara inconstitucinals asepctes clau de la Llei 10/2014 |
|
|
Decret 129/2014 de 27 de setembre, de convocatòria de consulta popular no refrendària sobre el futur polític de Catalunya pel 9 de novembre de 2014 |
|
|
|
|
|
Llei 10/2014, de 26 de setembre de Consultes Populars no refrendàries |
|
|
Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre el text de la Llei de Consultes, de 19 d'agost de 2014. |
|
|
Proposició de Llei de Consultes no refrendràries, text de la ponència consjunta de 27 de març de 2013 |
|
|
Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya de 23 de gener de 2013 |
|
|
|
|
|
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 |
(Copyleft) 2014